Nou programa en el qual descobrim les vocals àtones romanes, i és que avui fem un especial sobre l'abecedari i la numerologia.
I què millor que començar sabent que l'Ivan no va passar mai de la A dins del món del hard rock clàssic i/o anyeju amb grups com AC/DC, Aerosmith o Airon Maiden?
Avui descobrim que el Paranoia Metal Show és omnipresent a les xarxes, saludem efusivament en perfecte hongkonguianès septentrional modern al nostre oient de Hong Kong, i ens fem ressò de la mort de la nostra plana a Google Plus, i la importància que ha tingut en l'evolució de la nostra audiència.
Avui comencem amb versió, però també amb novetats, perquè tenim als Eagles of Death Metal, que tothom coneix per la seva carrera musical, no pas per les carreres que hi van haver en cert concert seu.
Seguim amb les novetats i amb la informació tècnico científica que us oferim gradualment al programa, i és que us presentem als Wake Up Hate, amb els que descobrim que els post-hardcoretes estan a una llepada de vaca de ser emos.
Però som gent oberta de ment, així que avui us introduïm al bonic i poc conegut món del pop, us recordem el disc dels Azusa, gent creadora de tendències, i us presentem als Mercutio, amb el cantant dels Spandau Ballet.
Amb novetats, i matemàtiques un xic agafades pels pèls, punxem el nou disc d'Axel Rudi Pell, en directe, i aprenent a comptar amb nosaltres.
Parlant de gent xunga, avui descobrim als Zephyra, que fan una miqueta de por, com escoltar als The Odius, molt macos tots ells.
I és estiu, els estepicursors tonen a rodar lliures pel món, així que alguna cosa hem de fer per anar-los recollint, i ho fem amb els Heart of a Coward, al límit de la melodia acceptable i descobrint noves dites tradicionals com aquella que diu "llençar-se com progs a la merda", i els Upon a Burning Body, ja passant al Groove Core.
Comentarios