hui migrem al nepal
escoltarem cançons tranquil·les en nepalés i parlarem de com funcionen les ong's que hi operen, per això vos tradueix uns pocs paràgrafs de "kathmandu" un llibre del 2015 d'en thomas bell, periodista anglés que porta més de una dècada a nepal
bso:
bipul chettri i the travelling band - syndicate directe 2o15 a kalimpong (india)
shreya rai - chandrama directe en la seva casa al regne unit
1974 ad - parelima cd samjhi baschu 1998
gopal yonjan - nepal ko chhoro cançó antiga potser dels 196o's
tunna bell thapa - bujhne lai cd je cha, gaara timi
nhyoo bajracharya - malai ek chhin deu directe 2o15 a kantipur tv
prayatna shrestha - rama sailee me & my guitar 2o16 season o2
ankit shrestha - kathmandu saharma cd 2o17 kathmandu saharma
bartika eam rai - najeek cd 2o16 bimbaakash
bipul chettri - siriri cd 2o16 maya
jerusha rai - baaruda senzill 2o17
swoopna suman - ke saro ramri bhako senzil 2o15
sunil parajuli - akashai ma chil udyo senzill 2o17
(kathmandú, refugiades del terratrèmol de 2015, totes les fotos (c) mondolirondo 2015)
o1 bipul chettri i the travelling band - syndicate directe 2015 a kalimpong (india)
"és ben conegut a kathmandú que són els treballadors socials (agents del desenvolupament) els que acaparen els diners d'ajuda al desenvolupament i no la població a la qual suposadament va dirigida l'ajuda, en cas d'arribar, l'ajuda suposa un alleujament temporal amb poc impacte significatiu en el conjunt de la seva vida
un exemple. es va córrer la veu que en un magatzem del govern s'estava venent un arròs boníssim, rodó i saborós, a bon preu. vaig comprar un sac i quan arribo a casa veig un segell "ajuda del poble japonès". sembla que una cosa tan rica no és digne de ser regalada a la gent que passa gana"
o2 shreya rai - chandrama directe setembre 2017 en la seva casa al regne unit
"si tens la possibilitat, el millor és treballar per alguna agència de donacions (pública o privada), o muntar una consultora per a ells, o fundar una ong o treballar per a una, i usar els diners donats per tirar-li la xapa a la gent sobre la teoria de com millorar la seva vida: rentar-se les mans després de cagar, la sostenibilitat, el que sigui...
si no ets qui dóna el missatge, sinó qui el rep, estàs fotuda
o3 1974 ad - parelima cd samjhi baschu 1998
quan el rei del nepal va decidir obrir el estat al món en 1951 ja es va muntar un laboratori basat en el concepte americà del desenvolupament comunitari que es va dur a terme amb projectes de desenvolupament de les aldees.
nepal era una pissarra en blanc (els manuals de l'època parlaven de "despertar" a la població rural perquè decidissin millorar les seves vides). el primer pla d'actuació de 5 anys es va llançar el 1956, 75% del pressupost finançat pels eua, índia, xina i rússia.
a l'esclat d'aquests diners el nombre de buròcrates nepalesos va créixer com l'escuma. se suposava que amb aquests plans nepal floriria en els seixanta, sortint de la pobresa. però en els '70 el mantra seguia sent la "reducció de la pobresa", calia fer-ho -en el món sencer- per reduir el creixement del comunisme.
havia d'haver "creixement amb equitat" i "un acostament a les necessitats bàsiques"
ara els programes es deien projectes integrats de desenvolupament rural (irdp). aquests projectes van aconseguir poc beneficis excepte per a aquells que es van quedar amb gran part dels diners.
en els '80 seguien les idees, canviaven les paraules "empoderament de la comunitat", "participació". els treballadors de la indústria del desenvolupament van passar a anomenar-se "agents de canvi", treballant en comunitats on formaven "grups d'usuaris"
o4 gopal yonjan - nepal ko chhoro cançó antiga potser dels '60
els 80's i primers 9o's també van portar l' " ajust estructural "que imposava a tot el globus el banc mundial i l'fmi, per " crear riquesa " privatitzant i liberalitzant. els beneficis regalimarien cap avall. però després es va veure que els beneficis se'ls van quedar els pocs de dalt i que la bretxa amb els pobles es va engrandir.
la guerra freda acaba el 199o i al nepal neix el moviment del poble per la democràcia. les agències donants que donaven suport a la monarquia passen a donar suport a la arribada de la democràcia. la usaid va publicar el 1992 que per a 2001 el nepal deixaria de ser un dels països més pobres del planeta "gràcies als principis del mercat i l'impuls privat"
o5 tunna bell thapa - bujhne lai cd je cha, gaara timi
ja eren 32 donants "grossos" (onu, unicef, unesco, agències d'ajuda al desenvolupament del regne unit -dfid-, dels eua -la usaid- etc ...).
el pib creixia al 2% però els i les pobres aquí seguien, cada vegada eren més (el seu nombre es va doblar entre 1967 i 1996).
el 1996 escrivia kanak dixit, periodista de l'agència alemanya d'ajuda al desenvolupament (que es va negar a publicar-lo): "els poderosos creuen en la teoria del regalim cap avall de les seves ajudes. és més possible que passi una revolució, i els poderosos s'adonin un lustre després que el desenvolupament ha de fer-lo el govern local".
poc després va esclatar la guerra civil
o6 nhyoo bajracharya - malai ek chhin deu directe 2015 a kantipur tv
el següent paradigma dels donants va ser "el desenvolupament humà", que s'allunyava del neoliberalisme cap a la gestió local i la confiança en les comunitats. el desè pla quinquennal es va aprovar, projectes d'infraestructura, desenvolupament del sector social, inclusió social i bona governança. es van posar objectius de creixement i reducció de la pobresa. de nou, i ja anaven 5 dècades, no es van acomplir
o7 prayatna shrestha - rama sailee me & my guitar 2o16 season o2 original de bipul chhetri
això sí, des dels 8o's hi va haver un gran desenvolupament en el nombre d'ong (privades, suposadament sense ànim de lucre i dedicades al treball social).
en els 9o's eren milers d'ong (es diu que nepal és l'estat amb més ong's per habitant del planeta, hauria de ser el més desenvolupat).
les ong's elaboraven informes, estudis, avaluacions de projectes, donaven tallers i programes de conscienciació, respecte dels drets humans... qualsevol servici que els donants demanaven.
les ong's que atreien més diners eren les que tenien personal que parlava anglès (imprescindible per accedir als donants).
a més feien servir les paraules de moda en cada moment en el sector de la cooperació, que feien els seus projectes més atractius. i a sobre parlaven nepalès, arribaven on els guiris no podien.
al nepal es pensava que el seu treball era "munyir" dòlars
o8 ankit shrestha - kathmandu saharma cd 2017 kathmandu saharma
a la fi dels 9o's la solució era "els objectius del mil·lenni" que s'aconseguirien en 2o15.
després dels atemptats de les torres bessones la majoria d'ajuda ianqui i britànica es va bolcar en assessorament i material militar.
els enfrontaments de la guerra civil nepalesa van passar a ser atemptats terroristes i "nepal podria convertir-se en un nou afganistan". tot i les pressions americanes, els interessos de l'índia van sortir guanyant, gràcies a la poca perspectiva del rei -que havia accedit al tron quan el seu nebot va matar al seu germà i es va suïcidar-.
la guerra va acabar el 2oo6 i aviat es va suprimir la monarquia. van marxar els espies i assessors militars occidentals i van arribar els assessors en resolució de conflictes i experts en mediació, especialistes en la pau post-conflictes. el 2oo8 els donants "grossos", ara anomenats socis de desenvolupament, ja eren 45. no entenien res de la societat nepalesa ni de la política, però llegien les seves anàlisis i fórmules com si fossin l'horòscop. un policia em va dir: "els demanem que ens construeixin un pavelló esportiu. tenen tanta pasta que diuen sí a tot el que soni a compatible amb la pau "
o9 bartika eam rai - najeek cd 2016 bimbaakash
per descomptat que l'ajuda internacional ha aconseguit coses des de 1951, com construir la mínima infraestructura de carreteres, telèfons i preses que hi ha al nepal. una lleugera millora en educació i sanitat (encara que se segueix sent dels últims del planeta). la defensa dels drets humans en temps de guerra bruta. el pas de la guerra a la democràcia sense rei es va fer gràcies a la onu que durant anys va finançar els campaments on s'allotjava el "exèrcit del poble" que després es va integrar -una xicoteta part- a l'exèrcit contra el qual havia combatut.
tot i que no estava en les prioritats amb els diners de les donacions es va animar el consum de la classe mitjana i es va urbanitzar kathmandú.
sense els 1ooo milions de dòlars (aprox.) d'ajuda oficial, la economia nepalesa patiria (els ingressos per turisme aquest 2o17 s'estimen en 580 milions). però d'aquests 1.ooo milions de $, molts -no se sap quants- es van en sous, dietes i viatges dels expatriats i es queden en els seus comptes fora del nepal
1o bipul chettri - siriri cd 2016 maya
el dolent de l'ajuda al nepal és que ha gastat molt en aconseguir molt poc.
després de 6o anys i milers de milions de dòlars l'estat segueix amb carreteres de fang, ponts que s'ensorren als pocs mesos de ser inaugurats, milers de persones que perden la vida cada any a les previsibles pluges del monsó, milions que viuen sense aigua corrent, ni llum, defecant al carrer o al mig del camp ... només hi ha 24 estats més pobres que el nepal al món, i només un -afganistán- a àsia. els i les nepaleses viuen, de mitjana, amb 2 dòlars al dia
hi ha bons projectes i bona gent, però el funcionament del sistema fa que la majoria d'esforços siguin inútils. no cal ajuda estrangera per netejar la merda dels hospitals públics. els donants havien de donar-se compte i retirar-se un dia. o negar-se a pagar les mossegades que se'ls exigeixen
11 jerusha rai - baaruda senzill 2o17
lo primer que es veu clarament és que als dirigents de l'estat no els importa una merda el desenvolupament del nepal. els polítics es dediquen descaradament a quedar-se amb els recursos, a través de la venda de favors polítics, tripijocs dels buròcrates, aprovació d'ajudes inútils, protecció de cartells que paguen mossegades...
les empreses nacionals d'electricitat o d'aviació perden milions des fa anys però els seus caps es folren.
es consenten orfenats que trafiquen amb infants que tenen pare i mare, hospitals operen sense llicència...
cada dia moren desenes de persones en accidents d'autobusos que dirigeixen màfies.
els cartells del comerç a l'engròs de fruites i verdures es fan d'or, paguen cada veu menys als agricultors mentre els preus a les botigues no paren de pujar...
la gasolina s'adultera, l'aigua "mineral" és de l'aixeta.
els taxis funcionen sense taxímetre.
les carreteres noves duren uns pocs mesos.
es pinten col·legis vells, però el pressupost era per aixecar un de nou.
es paga diners per al funcionament de les escoles que no existeixen més que en paper.
els i les profes de col·legis públics rurals només van a treballar un dia al mes (el de la paga).
fins a un 80% dels diners d'alguns projectes va a parar a butxaques privades.
només el 28% de l'alumnat que arriba a classe 10 aprova (l'equivalent a la e.s.o. a l'estat espanyol).
el 72% no aconsegueix el títol de primària. tothom ho sap, i no passa res. les ong's també, en els seus papers parlen de 0% de tolerància a la corrupció, però la realitat és una altra
12 swoopna suman - ke saro ramri bhako senzil 2o15
l'únic que supera als mil milions d'ajuda estrangera són els 4.8 mil milions que arriben en forma de remeses des de l'estranger de les i els nepalesos que van migrar per aconseguir feina (un 20% de la població!).
un 56% de les famílies tenen algun membre a l'estranger. és l'única cosa que fa decréixer la desigualtat. les remeses han fet més per reduir la pobresa al nepal en una dècada amb la seva ajuda directa que l'ajuda estrangera en 60 anys.
i això que les condicions de treball fora són pèssimes. centenars moren cada any, milers de dones són violades pels seus patrons. apareixen titulars a la premsa però ningú tira comptes. i la perspectiva d'obtenir treball al nepal és tan xicoteta que la gent se segueixen arriscant.
les agències de treball exigeixen comissions milionàries, els funcionaris es porten mossegades per fer-te el passaport i a sobre et tracten com escòria.
els magnats que van aparèixer en els papers de panamà no són investigats.
no hi ha una comptabilitat en els ministeris.
hi ha 50 ministeris en 2017, cada un costa cent mil euros anuals més dietes, comissions i viatges i sous vitalicis.
els partits fan torns per posar els seus en llocs remunerats.
el govern actual -a punt de canviar per el gir a l'esquerra de les darreres eleccions del mes passat- nc, cpn-m, rpp és una coalició equivalent a pp-podem-força nova (extrema dreta-exguerrillers maoístas- feixistes nostàlgics de la dictadura)
13 sunil parajuli - akashai ma chil udyo senzill 2o17
les cançons d'hui, en video:
ram sailee, lletra:
??? ?????, ? ? ?????? ????? ?? ??? ??? ???? ???????? ??? ?????, ? ? ?????? ?????
?? ??? ??? ???? ???????? ???? ????? ???? ???? ?????? ???? ???????? ??????? ???? ?? ??? ???? ?? ??? ???? ?? ??? ??? ?????, ? ? ?????? ????? ?? ??? ??? ???? ???????? ???? ???? ???? ????? ???? ?? ?????? ???? ?? ?? ?? ???? ??????? ?????? ??? ?????, ? ? ????????? ????? ?? ??? ??? ?????? ????? ???? ????? ???? ???? ?????? ???? ???????? ??????? ???? ?? ??? ???? ?? ??? ???? ?? ??? ??? ?????, ? ? ?????? ????? ?? ??? ??? ???? ???????? ???? ???????? ???? ????????
Ram Silly, vaig seguir a la joventut Menja goma en aquest banc obert Ram Silly, vaig seguir a la joventut Menja goma en aquest banc obert El pendent dels núvols sobre el pendent Fins i tot si us hi perdeu Fins i tot lluny Fins i tot lluny Ram Silly, vaig seguir a la joventut Menja goma en aquest banc obert L'aire fred i calent flueix sense problemes Així és com es gasta la meva vida Ram Silly, en la meva recerca de la vida Menja goma en aquesta ciutat del desert El pendent dels núvols sobre el pendent Fins i tot si us hi perdeu Fins i tot lluny Fins i tot lluny Ram Silly, vaig seguir a la joventut Menja goma en aquest banc obert Obriu el mapa Obriu el mapa
Premium
Plus
Comentarios