És molt difícil que algú no hagi escoltat alguna vegada “Ain't No Mountain High Enough” i encara més difícil és que algú hagi pogut resistir la temptació de cantar-la cada cop que sona. Aquest duet atemporal interpretat per Marvina Gaye i Tammy Terrell s’ha convertit en un dels clàssics del soul per mèrits propis.
Aquesta cançó la van escriure Nickolas Ashford i Valerie Simpson, un matrimoni que es dedicava a compondre cançons i a produir-les. Aquesta precisament els va valer el bitllet directe per a fitxar per Motown Records. La música va anar a càrrec de The Funk Brothers (que participaven en pràcticament tots els enregistraments de la discogràfica i l'orquestra simfònica de Detroit.
Pel que sembla, Nick Ashford per escriure la cançó, es va inspirar en una experiència que va tenir quan es va traslladar a Nova York: estava caminant per un carrer de Manhattan i va pensar que Nova York no podria aconseguir treure el millor de sí mateix. Va ser aleshores quan li va venir a el cap la frase de "Ain’t not no mountain high enough ..." (no hi ha muntanya prou alta).
La lletra ens parla de dos amants que es recorden que, tot i que la seva relació ha acabat, la seva amistat segueix viva i que poden comptar l'un amb l'altre en qualsevol circumstància i lloc. Potser estiguin separats per accidents geogràfics o per llargues distàncies però els seus cors els mantenen units amb aquest afecte que una vegada va ser amor. Segurament per això li va venir com a anell al dit alhora d’incloure-la en la banda sonora del film “Quédate a mi lado”, un clàssic dels 90 que plasmava a la perfecció la temàtica de la cançó.
Tot i que el nom de Marvin Gaye sempre ha figurat en majúscules pel que a la interpretació d’aquesta cançó es refereix, per a parlar-vos d’ella cal parlar-vos de Tammy Terrell, el contrapunt femení. Nascuda el 1945, des de molt jove va tenir molt clar que volia cantar, la qual cosa unit al seu indubtable talent i bellesa aviat li van permetre aconseguir gran quantitat d'actuacions. Va treballar primer amb el productor Luther Dixon i més tard va estar de gira amb James Brown, amb qui va mantenir una relació sentimental que, com no podia ser d’una altra manera, va cabar com el rosari de l’aurora, amb maltractaments i amb ordre d’allunyament. Va ser aleshores quan va fitxar per al mític segell Motown.
Va ser aleshores quan el 1966 els productors de Motown van proposar a Tammy Terrell de formar duet amb Marvin Gaye, ja que pensaven que la seva veu destacava encara més amb un contrapunt femení. Terrell va entrar en substitució de Kim Weston, la intèrpret femenina que fins aleshores havia acompanyat a Gaye en els seus duets. Va ser un canvi d'última hora, ja que ni el mateix Gaye l'havia escoltat cantar fins al moment mateix de començar a gravar. I la veritat és que aquesta primera col•laboració no podria haver sortit millor; el tema es va situar en les posicions més altes de les llistes de tot el país, i a més a més va revelar una química musical entre els dos intèrprets. Era tal la compenetració que, quan s'ajuntaven en un estudi o escenari, la implicació i complicitat de tots dos els feia portar la interpretació un pas més enllà.
?
Desgraciadament el duet no es va poder arribar a consolidar ja que el 1967, durant una actuació Tammy Terrell va perdre el coneixement caient en braços del seu amic, diagnosticant posteriorment un tumor cerebral que durant tres anys es va mostrar inflexible amb ella, transformant-la en una trista ombra de si mateixa, amb pèrdues de memòria i en cadira de rodes. Va morir al març de 1970 amb només 24 anys, la qual cosa va sumir a Marvin Gaye, que va cantar en el seu funeral i va plorar desconsolat sobre el seu taüt, en una profunda depressió i llançant-lo a les drogues, allunyant-se dels escenaris per 4 anys.
Són també infinites les versions que s’han fet d’aquest tema, però com a curiositat ens quedarem amb un tema inèdit que la malaurada Amy Whinehouse va cantar damunt la instrumental de “Ain’t no mountain high enough” i que va retitular com a “Tears Dry on Their Own”.
Comentarios