Trajecte Final 034: Stranger Things

• Frankili
• Jue, 02/02/17 12:50

Hola, A mi Stranger Things em va agradar molt. Es molt dels vuitanta i em va recordar molt a productes de l’època. Tot i que el argument es de certa manera “simple” els protagonistes són molt carismàtics. Per mi una gran sorpresa d’estiu, perquè fins que no la van publicar a netflix, desconeixia de que tractava. Quan parleu dels paradigmes dels canvis degut a la tecnologia, m’agradaria dir que ja hi ha estudis on expliquen que el cervell ja s’està adaptant a internet. Es a dir, ja no memoritza molta informació, sinó la ruta per cercar aquesta informació. Quan nosaltres érem petits i teníem dubtes una de les consultes principals eren els llibres, com una enciclopèdia, i no la teníem sempre. Ara existeixen els mòbils amb internet on pots cercar tota la informació a google. A mi Batman V Superman, em va semblar inconnexa, ridícula i personatges mal tractats. Lex Luthor em fa vergonya i qui guarda els servidors al costat de la cuina sense vigilància? Doomsday surt al final i sense cap mena de presentació i importància. Les visions de Batman no tenen sentit algun. Encara no ho entenc l’èxit de taquilla. Batman i Superman els millors amics pel nom de Martha. Soma el vaig comprar per la recomanació del Xavi Rubio, ja diré que tal quan em digni a jugar. Que per cert, també vaig veure Mr. Robot per recomanació del Xavi i la sèrie em va agradar però el final de la primera temporada no i no em va sorprendre. I la he deixada. Volia aclarir una cosa sobre el debat que teniu de la consciencia y la memòria. Com decideix quina informació guardar el cervell? És degut a la percepció i atenció. A partir del focus atencional destinem recursos cognitius aquella informació i la percebem. Per què quan vas camí a casa no recordes el camí que has fet? Es perquè tenim un cervell estalviador o vago. Es a dir, com es un succés o una informació que has repetit molt ja deixa de ser un procés controlat. Un procés controlat es un procés atencional que requereix de bastants recursos cognitius per atendre, i aquest recursos els dediquem de forma conscient. I passa a ser un procés automàtic, que es quan una tasca s’ha automatitzat per aprenentatge i no necessita de tants recursos cognitius. Aquest procés li dediquem l’atenció de forma no conscient però no vol dir que no siguem inconscients del que fem. M’explico, la lectura es un procés automàtic. Som incapaços de no llegir quan veiem una paraula, sempre que la veiem la llegim i som conscients. Però el que no podem controlar es el procés. Per a més informació llegiu l’efecte stroop. Pel que fa a la memòria he de afegir que hi ha suposicions, de que el cervell mai oblida res, simplement perdem l’accés de la informació. Però si ens donen pistes podem arribar a trobar-la. I el nostre record només el 60-70% es cert l’altre part s’ho inventa el cervell per fer creïble els records. Estic en contra d’una cosa que diu el bruguera. Si que el cervell està dividit en dos hemisferis que actua de forma independent. Però hi ha processos que s’analitza en els dos alhora, la part esquerra del cos s’analitza en el hemisferi dret. I la part dreta en el altre. I quan es talla el cos callós (unió dels dos hemisferis) a vegades el que es perd la unificació d’aquesta informació o per exemple només ets conscient d’una meitat dreta o esquerra del camp visual. Salut!