Programa número xexexí, del qual ens costa revelar el número perquè tenim altres coses més importants al cap, com és l’aniversari d’en Ben Affleck i la seva cara d’alegria quan el vam trucar per felicitar-lo.
El d’avui és un programa un tant rarot, on tenim al webmàster perdut al 2017 i comencem el programa sense saber si el podrem rescatar a temps de fer la seva secció.
Per compensar l’angoixa existencial que suposa no saber si tindrem les dues sub-seccions webmàstilianes, us expliquem pas a pas quina és la coreografia que fem quan anunciem el Facebook del programa per antena, amb la promesa d’afegir els pompons en una coreografia tan complexa en un futur no massa llunyà.
I comencem musicalment el programa amb els Saxon, que són com la vella dels gats, però amb músics sense grup. I ara pensareu: “Aquests es droguen”, encara no, però ho hauríem de fer per contrastar resultats auditius amb el disc de les Stonefield.
Anem ja per les novetats del dia, que comencem tot singlaires, arrencant amb els the 69 Eyes que, per la seva condició de gòtics, no vindrien a proclamar-se massa com a candidats de la cançó de l’estiu.
Qui també són gòtics, són els The Awakening, amb un remembering del gòtic d’avantes, amb qui aprofitem a explicar-vos l’estreta relació entre el gòtic més anyeju i en Michael Jackson.
Més singles que tenim avui d’anticipamenta són els de les sopes, ja sense sopetes, en Phil Campbell acompanyat d’en Dee Snider, i el dels Life of Agony, gent que han patit canvis, però potser no tots els canvis que un esperaria...
I dels singles d’avançamenta, passem ja als nous discos, on tenim als Psyence, gent que combina drogues i deserts nòrdics, i el nou disc dels Shadow of Intent, deathcore melòdic per recollir els estepicursors que corren lliures per aquests deserts del nord.
D’entre les novetats, també destaquem als Khrythla, gent amb un nom molt fàcil de retenir, que fan un death groove melòdic, que es diferencia per poc més que de la distorsió guitarrera del hard rock dels Sixty Six Grand.
Al final rescatem al nostre webmàster del 2017, i després de comprovacions diverses de a veure qui està pitjor de la memòria, ens fa recordar als Avalanch en si, tot i que no pas els seus darrers discos.
I en quant a la recomanamenta de la setmana, avui tenim, com ja tocava que fossin, els Royal Republic amb la cançó de l’estiu i el disc senser de l’estiu, que hi havia aquí un greuge comparatiu i estava a punt d’acabar-se l’estiu com a tal.
Abans de passar al mort de la setmana, cuidadín, que avui us presentem a un grup de death metall suec que.... retronen els tambors.... atenció... més tambors... no us ho creuríeu pas.... més tambors... venen de Suècia, o venien, perquè el disc ha sortit ara però no és pas nou, són els The Weakening.
Ara sí, anem pel mort de la setmana, en Paul Finnie, enmig d’una gran problemàtica de faldilles, i els problemes dels escocesos amb el tema, que acaba amb una mort californiana de la tercera o quarta Calofornia d’Europa, no sabem si per culpa de les faldilles, però sí dels deserts i els seus camells.
Tot això i més, com la raó científico-històrica de perquè no hi ha grups de Grunge a Escòcia... al Paranoia Metal Show d’aquesta setmana:
Comentarios