Nova etapa en la no massa curta ja història del Paranoia Metal Show, en la que hem iniciat aquest canal de ràdio per intenet, el Paranoia Metal Radio Station, i on seguim fent els programes en directe de 19 a 22h els diumenges.
Avui, podríem dir que hem tingut problemes tècnics, perquè tot just estrenàvem la majoria d'aparatejus, però vamos, direm que som tant xulos que decidim començar fins a tres cops, cosa que no ha fet ningú en directe, començar diversos cops el mateix programa...
Com estem de novetats, també us presentem una nova versió d'en Sergi, sense pàtina però força Oldie, com els The Night Flight Orchestra però en versió telefònica...
Parlant dels The Night Flight Orchestra, avui us punxem el nou disc dels Soilwork, que ens confonen força perquè nightflightegen, i els Spider Gawd, una de les novetats i descobertes rarunes de la setmana, que també nightflightegen, però amb un saxo pel mig.
Qui també tenen saxo són els difícilment pronunciables Shrezzers, els russos alternatius, post-hardcoretes i que també toquen el saxo, però amb música oriental... sí, és possible.
Dins de la secció de Fent Amics, avui descobrim que els alternatius són difícils de mirar, almenys si te'ls trobes pel carrer, com en Tremonti, que tà bé, però tava millor amb Creed.
Més novetats del programa, avui us descobrim els Lillake, amb polèmica nomenclaturística inclosa, que són progs, però que venen dels Suicidal Tendencies... sí, avui us estem descobrint coses raríssimes... no, si al final la terra serà esfèrica i tot...
La darrera novetat del dia són els Born of Osiris, que de moment no sabem si el disc està bé o no, però els hem de punxar a veure si comença ja d'una vegada la temporada de calçots.
Dins de la secció del Mort de la Setmana, avui ens n'anem a la Columbia britànica, també coneguda pel puesto aquell on hi carda rasca i tà a prendre pel sac, i encara no entenem perquè hi ha tants bancs exteriors si la gent no els farà servir.
En aquesta secció, seguim fent amics amb els amants del jazz, aconseguim perdre la M del abecedari, i descobrim que les migranyes i el Facebook no són bons aliats.
Amb el nostre webmàster, tot i seguir essent ell mateix, sembla que és lo que funciona millor, tot i que no mentalment, perquè li hem d'explicar què és un enanito, i quin és el criteri musical correcte, que no vindria a ser el seu.
Després de parlar dels Children of Bodom, avui la seva recomanamenta és la del nou disc d'en Hank Von Hell, disc que ja trigava a recomanar, potser no per la qualitat artística ni per la seva originalitat, però sí per altres coses.
Tot això i més, com descobrir que els Unleashed vindrien a ser com els Amon Amarth però sense la gràcia de fer sempre el mateix disco, o que el Book of Bad Decisions dels caps de setmana d'en Lluís podria ser molt pitjor... al Paranoia Metal Show d'aquesta setmana.
Premium
Plus
Comentarios